Informació de contacte

dilluns, 18 de juny de 2012

Ens ha deixat José Alvariño

Ens ha deixat José Alvariño, pare del Barranquet i soci de l'Ampa. Tan sols faltaven quatre dies per a que el seu fill Daniel acabara sisé de primària, i per tant la seu trajectòria al Barranquet, però Jose no ha volgut deixar de ser per sempre un pare del Barranquet.

Des d'ací, volem mostrar als seus el suport de totes les persones que formem part de la família del Barranquet.

34 comentaris:

Anònim ha dit...

Soc el fill de Jose, Daniel. Espere que tots el que lligen açò, tant amics meus com de mon pare, el porten en el cor perquè teniu que saber que era una gran gran gran persona. Ajudava a tot el món encara que fora un desconegut i defensava allò que li agradava o amava. Hui el 18 de juny m'ha deixat a mi i a la meua família. Si voleu dir-me alguna cosa escriviu-ho ací.

Anònim ha dit...

Estimat Dani, just fa hui quinze dies que enterràvem el meu pare. El sentiment de pèrdua és compartit. Malgrat que el meu pare era més gran que el teu i he tingut la fortuna de gaudir de la seua presència física molts anys, he de dir-te que l’acomiadament sempre és molt dur. Les persones que em van fer companyia van ser com una carícia enmig del dolor. M’agradaria poder transmetre’t un poquet de conhort. Segur que aconseguirem retrobar-los d’una altra manera. La seua estada entre nosaltres no serà mai debades. Tot allò que es han transmés s’ha de fer present en nosaltres i així ells seguiran vivint a través nostre.
Creu-me quan dic que t’acompanye en el sentiment, Dani. Una abraçada per Pablo i una altra ben forta per la mare.
Amparo Alonso.

Xexu ha dit...

Una abraçada ben forta per tots vosaltres, què més dir? Vos estimem.
Lucía, Nerea, Ana, Cris i Xexu

mariló ha dit...

No lo conocía personalmente pero lo veía casi todos los días a la puerta del cole. Su persona siempre estará con nosotros que donde este, este bien. Adios José.
Besos a su mujer y a sus hijos.
DE MARILÓ

lola, sol, amelia ha dit...

Bon dia tio Jose. Sol, Lola i jo t'estimem, ara i per sempre. Eres gran i guapo. 1 beset.

Anònim ha dit...

Todavía no he asimilado la información por lo inesperado de la noticia. Lo lamento muchísimo y solo puedo deciros que para lo que necesitéis aquí estamos. Un fuerte abrazo a todos. Merche Quinzá.

tenzing ha dit...

Benvolgut Daniel: Sé perfectament allò que dius de ton pare. També sé que encara que ja no estarà físicament al teu costat, estarà sempre en tu, en les coses que t'ha ensenyat, en la manera de vore les coses que t'ha mostrat, en l'estima per les persones que t'ha transmès i en tantes i tantes altres coses que aniràs veient a mida que et faces major. I tot i que ara vius moments molt trists trobaràs a poc a poc l'alegria en el seu record i en descobrir en tu les coses que t'ha deixat. Una abraçada molt forta per a tu i altra molt forta també per a Vicen, ta mare, i per al teu germà Pablo.

Anònim ha dit...

Que podem dir? Ahir estavem junts gaudint de la festa i hui ja no hi es. Es extrany. Es la vida. Hem de recordar eixos bons moments i totes les rialles i tirar en davant. Una forta abraçada.
Els Damià Benet.

Anònim ha dit...

Hola chiquitín hola chiquitina !!
Era la manera que muchas veces nos saludaba a sus amigos y familiares. Era normal desde su tamaño todos le parecíamos chiquitines. El era grande por fuera y por dentro ahora su maquinaria le ha fallado y se ha marchado pero su corazón y su buen humor siempre permanecerá cerquita de su mujer y sus hijos.
Hasta siempre chiquitín
Salva Castillo

Anònim ha dit...

La pérdua sempre és trista i més si és inesperada i en plena juventut. Ahir gaudiem de la seua companyia en un ambient festiu. Després ens ha fet un tomb el cor a tots. El seu cos s'acomiada de nosaltres però el seu esperit i la seua essència sempre quedarà viu dins vostre i nostre. Una sentida abraçada per a la família iVicen, Dani i Pablo.
Família Ferrer Montanyana.

Anònim ha dit...

Vicen, Pablo i Dani vos enviem una forta abraçada, i molts anims.
Arnau, Helena i Marçal

uardo ha dit...

Dani, i família, rebeu una abraçada i el nostre condol. No ens hem arribat a conéixer, però tant fa. Com ja han dit per ací, estem per al que necessiteu.

Eduard (família Comeig Signes)

Amelia ha dit...

Per a Vicen, Pablo i Daniel:

Tinc tots els petons
de totes les nits
tancats a la bossa, a l'armari.
Qualsevol dia, faré petar
la bossa. I els petons
sortiran entremig de pesigolles de roba.
Mira, et canvio: l'armari, la bossa,
les pesigolles i tot ...
per un petó petit.

Anònim ha dit...

Hola Daniel,sent molt el que vos ha passat. Sé que en aquestos moments és molt dificil donar-vos consol a tú i a la teua familia.
Encara que no el coneixia personalment, estic segura de que era un bon pare i una gran persona, com tú mateixa dius.
Una abraçada per a tú, per al teu germà i per a la teua mare.

Amparo Montoro (Teacher)

Anònim ha dit...

Aunque desde la lejanía, y pese a que le conocía sólo de verlo en el cole, estamos con vosotros y unidos a toda la comunidad que conforma el Barranquet os queremos transmitir todo nuestro cariño.
Sarita, César y María del Mar

Anònim ha dit...

La familia Mata Horrillo (pares, Marc i Eric) volem expressar-vos el nostre còndol per la pèrdua del vostre pare. Segur que vos acompanyarà per sempre, i tots el recordarem al Barranquet.
Una abraçada.

Anònim ha dit...

Mare de Tristan
Daniel te mandamos el mas cariñoso y alentador de todos nuestros abrazos,recibelo especialmente de tu amigo Tristan.Un beso a mamá y a tu hermano.

Enseñarás a volar,
pero no volarán tu vuelo.

Enseñarás a soñar,
pero no soñarán tu sueño.

Enseñarás a vivir,
pero no vivirán tu vida.

Sin embargo...
en cada vuelo,
en cada vida,
en cada sueño,
perdurará siempre la huella
del camino enseñado.

Verònica ha dit...

Estimat Daniel:
una abraçada molt forta i bona sort.
Verònica Vanaclocha.

Unknown ha dit...

Dani, Alvariño -com solc anomenar-te en classe-:
Gràcies per vindre hui al col·legi i seguir endavant amb ganes de fer coses per tu. Ens has donat una bona lliçò i sentir-te prop és un orgull per qui fem de l'escola una part estimada de la nostra realitat. Crec que has fet el millor homenatge a ton pare mostrant que junt a ta mare i Pablo sempre us ajudareu a acceptar els reptes de la vida.
Ànims a tota la família i molts besets.Ací estic Dani: Encarna Martínez Martínez

Unknown ha dit...

Dani, Alvariño -com solc anomenar-te en classe-:
Gràcies per vindre hui al col·legi i seguir endavant amb ganes de fer coses per tu. Ens has donat una bona lliçò i sentir-te prop és un orgull per qui fem de l'escola una part estimada de la nostra realitat. Crec que has fet el millor homenatge a ton pare mostrant que junt a ta mare i Pablo sempre us ajudareu a acceptar els reptes de la vida.
Ànims a tota la família i molts besets.Ací estic Dani: Encarna Martínez Martínez

Anònim ha dit...

Daniel,

Són moments molts tristos, però no oblides mai que el pare era un home bo i que vos estimava moltíssim. Sempre el recordarem.

Immita

Anònim ha dit...

Dani un beso y un abrazo fortísimo para tí, Pablo y tu madre. Tus padres han tenido unos hijos magníficos

Mº Mar

Lucia i Raquel 5é ha dit...

Lucia:per a dani i tota la seua familia.T'hacompanye a tu i a la teua familia en el sentiment i espere que vos animeu,una abraçada i molts besets.
Raquel:es que note caic molt bé,pero sent molt el que hi ha pasat,pots comptar amb les dos,un abraç.

Lucia i Raquel 5é ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Lucia ha dit...

Editaré en gran cariño
con letras de Oro grabadas
En páginas de nuestra historia
Y de una promesa
Que jamás será olvidada,
Cuando acaricié tu rostro
Y cobijaste en tus brazos
La infancia de todos mis sueños.

Lucia ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Vos enviem el nostre mes sincer condol i desitjar-vos que el temps vos ensenye a seguir avant i a viure els records, perque ells són el major impuls al present. Una abraçada. Borja, Alvaro i Laura.

Anònim ha dit...

gracies Dani per vindre hui al cole encara que estaves fet pols pero a l'hora de jugar seguies sent el mateix Dani de sempre un xiquet alegre i amigable amb tot el mon

Anònim ha dit...

Gracies Dani per vindre al hui al cole encara que estaves fet pols pero a l'hora de jugar segueixes sent el mateix Dani de sempre un xiquet amable i amigable amb tot
el mon.

Blanca

Anònim ha dit...

Dani,
la nostra familia vol enviar-vos una càlida abraçada en aquests moments tan difícils... Be7s als tres.
Vicent i Irene Úbeda Belmonte.

Anònim ha dit...

Dani mucho animo se que lo que te espera es muy duro y que ese vacio jamas podra reemplazarlo pero hay que ser fuerte y animar mucho a tu madre .Familia Parri

Anònim ha dit...

molts besets a tota la familia de Dani , Sol i Lola. familia Marina Clemente

Anònim ha dit...

Dani,Vicen, Pablo...: demà últim dia d'escola al Barranquet. Sempre hi serà al nostre cor.

Vinc de la cloenda del meu curs a l'escola de música, a la funda de la guitarra duc un butlleti amb bones notes i esta "finestreta" oberta a l'amistat em permitix compartir-les amb vosaltres.

Com mestra que soc recomane llibres: AIXÍ ÉS LA VIDA d'Ana-Luisa i Carmen Ramírez, Edit.EDITEL, SL "I si et succeeix que una persona que estimes mor, potser necessites plorar, sentir dolor, tristesa i fins i tot una ràbia ferotge; però després, tal vegada trobes el lloc més amable on col·locar-la en la teua memòria. I, segurament, des d'aquest lloc t'acompanyarà sempre".

A mi em funciona!!!!
Molts besets.
Encarna Martínez Martínez

Anònim ha dit...

Hola. Soy Vicen la madre de Pablo y Daniel Alvariño y era la mujer de Jose alvariño.
Quiero agradeceros el homenaje que a través de vuestros comentarios y vuestras notas le habeis ofrecido a Jose.
Siempre discreto y orgulloso de sus hijos, siempre manifestó su convicción de haber hecho una buena elección al decidir que fuera El Barranquet el cole que colaborara en la educación de nuestros hijos.
Allí hemos encontrado personas que pese a las dificultades han demostrado dedicación y entrega en su trabajo y que han participado de que Pablo y Daniel sean así, estupendos.
Hemos encontrado también, en 15 años, padres, amigos y compañeros nuestros y de nuestros hijos, que han sido y hoy siguen siendo parte de sus vidas y de las nuestras.
No imaginais lo que nos ha acompañado, sobre todo a Daniel, vuestras muestras de cariño, un homenaje, que siento que Jose se merecía por la gran persona que ha sido tanto en tamaño como en corazón.
Abrazos muy sinceros.
Vicen Castillo